Camarón repetint-se una i altra vegada.
Trucades anònimes repartint somriures palestins.
Lisboa emana un blanc que no em puc treure del cap, un silenci que captiva sorollosament.
Barcelona està plena de sirenes, de sabates de colors, de basses plenes d'aigua, de nits vermelles, de gris mogut i olor a via de tren.
Cuenca cada cop està més llunyanament propera, més interioritzada.
En els somnis apareix en forma de laberint.
Barcelona, totalment nova, totalment reformada, de cap a peus, de llit a sostre, de veïns a casa.
Silencis perturbats, perturbants.
Fugides disfressades de pressa, ignoràncies disfressades d'atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada